dimarts, 21 de maig del 2013

Ja ho dèiem

Fa 5 mesos que Marta Felip va assolir l’alcaldia. Considero que és un temps més que raonable per a fer-ne balanç des de l’oposició. 

D’entrada cal dir que esperàvem una millora de les relacions entre govern i oposició; de fet, han millorat, si bé no tant com voldríem, però potser cal més temps. 

Però durant aquest període el més destacable ha estat la intenció, quasi obsessió, de la Sra. Felip de desmarcar-se d’en Vila. Això l’ha portada a prodigar-se en multitud d’actes i visites de caire social amb força fotografies, però poca feina al darrere. L’apoteosi va ser la conferència dels 100 dies de govern en la qual no va explicar res de nou, cap projecte ni cap política nova per sortir del pou. 

En aquest context, la Sra. Felip s’ha trobat amb les “pensadetes” d’en Vila, projectes que ara ha de gestionar i que són només fum: trasllat del CEIP Carme Guasch a la Presó Vella, parc de les confessions, parc de les olors, casa Nouvilas, bingo del carrer Sant Pau, Spa gegant a la Plaça de Braus, Hotel de les aigües. 

La Sra. Felip, doncs, ha hagut de rectificar el que inexorablement s’havia de rectificar -tal com ja havíem advertit en el seu moment-: les zones blaves i verdes, la pista de tir amb arc o la bonificació de 45.000,00 a la llicència d’obres del Montessori, entre altres. Ara tocava el torn al trasllat de l’Escola Carme Guasch a la presó, una de les més espectaculars “pensadetes” de l’avui conseller, feta a cor amb un altre expert en “pensadetes”, l’exconseller Ernest Maragall. La Sra. Felip, fent servir el seu habitual “estic reflexionant”, va anunciar que potser no es faria. Ha hagut de fer-se enrere per la pressió dels pares i mares i de la mateixa oposició (que serem absolutament bel·ligerants davant la desaparició d’una escola excel·lent)? No, no us ho penseu: la raó prové de la setena planta de la conselleria de territori i paisatge, omnipresent encara a l’ajuntament de Figueres a través dels càrrecs de confiança. Ara bé, des del PSC ens oposem tant a la desaparició de l’escola com a l’obsessió d’una obra irrealitzable que té alternatives viables i raonables.

Davant aquesta realitat la nostra ciutat cada dia mor una mica més... En el moment d’escriure aquestes línies el nou centre comercial de La Jonquera ja funciona, mentre aquí ningú no fa res. Vista la situació, proposem un gran pacte de ciutat amb el qual passem pàgina de pensadetes i projectes megalòmans. Proposem un pacte entre totes les forces polítiques a l’Ajuntament que promogui la ciutat a l’arc mediterrani, que millori la convivència i seguretat de les persones, que renti la cara a la ciutat i que sigui capaç d’aprofitar l’estació nova i els milers de visitants del Museu. 

Cal que la senyora Felip comenci a fer política de veritat; no pot ser que passem de fer una política d’objectius irrealitzables a fer-ne una només dedicada a desmuntar el passat immediat. 

La situació és de tal gravetat que només un pacte entre totes les forces polítiques i els ciutadans ens salvarà. Si la Sra. Felip és capaç de promoure’l, hi serem.

(article publicat al setmanari Empordà el 21 de maig)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada