El calaix buit

El passat més d’abril vàrem aprovar la liquidació del pressupost amb un deute enorme i sabent que ingressem molt menys del que paguem, que no tenim tresoreria i que la llei d’hisendes locals ens obliga a fer un pla de viabilitat per poder intentar cap operació de préstec per a finançar inversions. Les inversions són tant les grans obres com la reposició de fanals o de cotxes per a la Guàrdia Urbana.

A la primavera el govern central va prohibir a les corporacions locals endeutar-se fins al 2012. Aquesta prohibició va permetre a en Santi Vila saltar-se l’obligació de fer un pla de viabilitat financera, ja que en no poder demanar préstecs a resultes del decret, no s’exposava a exhibir la penúria de la casa.

Enguany la situació ha canviat radicalment en modificar el govern central el decret i permetre l’obtenció de préstecs als ajuntaments que tinguin un endeutament del 75%. Nosaltres estem al 112,85% (cal recordar que l’Alcalde Armangué va deixar l’endeutament al 71 % el 2007). La qüestió, però, és que el govern de la ciutat continua entossudit a negar l’evidència. A la darrera comissió informativa així m’ho va confirmar el regidor de CiU. Finalment, si el govern no fa el pla, poca cosa podem fer-hi l’oposició o els mateixos ciutadans.

El problema radica en que anem fent un pastís molt gran, i que la situació serà crítica per al futur govern de la ciutat. D’entrada, es trobarà amb un pressupost prorrogat, perquè amb la llei a la mà, només es pot confegir un pressupost desequilibrat que permeti atrapar el dèficit acumulat, el de l’any passat que és de 880.000,00 € i el d’aquest any de 5.000.000,00 €; això és literalment impossible de fer en un sol any. Per acabar-ho d’adobar, el futur equip de govern no podrà contractar operacions de préstec fins que no tingui pla de viabilitat i, de moment, haurà de tapar el forat amb el que recapti, fet que significa que no podrà invertir en qüestions necessàries per als ciutadans.

Vista la inoperativitat del govern i la transigència d’ERC en seguir al dictat la política suïcida d’en Santi Vila només ens queda proposar per al dia després de les eleccions locals.

La primera mesura és posar en marxa un pla de viabilitat, que forçosament ens sotmetrà a la tutela de la Generalitat. A partir d’aquest, elaborarem un pressupost que en un termini de temps raonable ens permetrà reduir l’endeutament a nivells raonables en un termini que sigui assumible. 

Al final, allò que em preocupa és que no ens deixin el desert que sembla que ens deixaran si no canvien de política econòmica...

Tot això anirà acompanyat d’una política de responsabilitat, una política que evitarà les despeses innecessàries, no gastarem en escultures ni en jardineres fins que no poguem, fins que no hi hagi clots a la ciutat, gastarem en tenir els carrers endreçats, no hi haurà un sol fanal que no funcioni. Farem una reforma administrativa de la casa de la ma dels treballadors, serem més eficients i tothom cobrarà el que toqui. Reduirem tots els càrrecs de confiança que siguin superflus, destinarem diners al transport públic. Batallarem per les rondes per poder treure el trànsit excessiu del centre i si no en fem prou invertirem nosaltres en les rondes. Gastarem els diners que poguem en la promoció del comerç i la cultura per crear riquesa i millorar la nostra ciutat.

Destinarem els pocs diners que tindrem d’entrada al que us he descrit però sobretot gastarem en seguretat, contractarem nous agents per la Guàrdia Urbana tal i com tots els ciutadans demaneu.

Per últim quan sigui possible ordenarem l’entorn de la nova estació i endreçarem tota aquella zona, ni Figueres ni el Barri de Sant Joan es mereix el que està passant.

Ho veieu perquè estic, de moment, en contra de les escultures i les floretes? Senzillament responsabilitat!

(article publicat a Hora Nova el 17 de setembre)