Sempre ha estat molt més fàcil destruir que construir. Ho podem veure en tots els ordres de la vida, tot i que possiblement en el de la política és en el que més podem percebre la facilitat amb la que els projectes poden convertir-se ne un no res en molt poc temps.
Això és el que ha passat darrerament amb el nou pacte de govern a l’Ajuntament de Figueres que compta amb la majoria de CiU i ERC, juntament amb el regidor d’IC-V i el trànsfuga, a l’espera de què s’hi afegeixin encara els dos regidors del Partit Popular. Bé, independentment de les contínues sumes que vagi configurant l’alcalde Santi Vila, el que sí ha estat definitiu per a determinats projectes ha estat el pacte subscrit amb ERC, cosa que descarta definitivament un model d’estació única a la ciutat de Figueres, totalment oposat al que els socialistes hem defensat, no només aquests darrers dos anys, sinó al llarg de gairebé catorze anys. Aquest projecte probablement sigui el més ambiciós que ha afrontat la ciutat de Figueres. A l’alçada d’altres projectes històrics com la cobertura de la Rambla en el primer terç del XIX, o la mateixa estació de ferrocarril en el darrer terç del segle XIX.
Plantejar projectes d’aquestes característiques porten a elaboracions lentes, complexes, plenes d’entrebancs i no pocs ensurts. Finalment, la idea que Figueres fos la única ciutat no capital de província amb estació del TGV era suficient per tirar-ho endavant. Així ho va conduir l’alcalde Joan Armangué durant les tres legislatures que va governar, malgrat totes les crítiques que pogués rebre per part de diferents sectors, bàsicament polítics. Ara aquest projecte s’ha volatilitzat en quinze dies de pacte CiU i ERC, i poc més d’un mes després que el PSC sortís del govern.
És evident, doncs, que la voluntat d’entrar en el govern sorgit el maig de 2007, del PSC venia determinada tant per donar estabilitat al govern com per mantenir vius els grans projectes endegats i treballats durant tres legislatures per l’alcalde Armangué. Aquest projecte estava assumit pel partit. Això, que no només és obvi sinó lògic en una formació política responsable, malauradament no sempre ha estat vist així. Era evident que Vila no tenia cap criteri, ni tampoc el té ara si tenim en compte com assumeix primer el model del PSC i després el d’ERC com si fossin seus, i en aquesta volubilitat estava la possibilitat de tirar endavant aquest projecte d’una Figueres a l’alçada dels temps actuals que ara, i també amb una alternativa lícita d’ERC però que no compartim i que és oposada a la nostra, aquesta idea s’abandona amb el risc que Figueres acabi lligada per vies fèrries tot al seu voltant escanyant-la a mig termini.
Hem intentat evitar durant aquests dos darrers anys el que des del PSC consideràvem un error, i ho hem aconseguit en la mesura de les nostres possibilitats. L’essència d’un bon projecte, és la que acaba incidint directament en els ciutadans de forma positiva i directa, amb independència de què sigui llarg, costós i amb un preu electoral, sempre que arribi a bon port. Aquest projecte sempre hem pensat que era així i que alliberaria Figueres d’un pas a nivell històricament polèmic i perillós, i la impulsaria per les properes dècades. I tot això ha quedat anul·lat, un mes després que el PSC sortís del govern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada