A la nostra societat, s’obre periòdicament un interessant debat sobre el compliment íntegre de les penes per part dels que han estat condemnats i sobre la conveniència d’abordar una reforma legislativa per a implantar la cadena perpètua.
Aquest debat resulta especialment interessant per mi per la meva doble condició de polític i també de professional del mon del dret. Per poder centrar el debat cal una explicació de la situació penològica actual al Codi Penal. El nostre és un sistema dels anomenats finalistes, en suma considerem que els delinqüents són persones desviades del sistema que han de ser reinserits a la societat quan ja no representen un perill. És a dir no es condemna ningú com a retribució a un acte criminal, sinó que és la societat que es protegeix davant el criminal fins que aquell ha estat reeducat.
Altres sistemes, els anomenats retribucionistes, de tall anglosaxó, funcionen d’una forma molt més simple: qui la fa la paga; amb independència de societat ni reinserció. Converteixen la pena en un acte de contraprestació a un fet delictiu com a mètode per a assegurar l’ordre i la justícia en una societat.
La diferència entre els dos sistemes, seria la següent: en una illa en la que habiten dos nàufrags i un assassina l’altre, en un sistema finalista no caldria condemnar el nàufrag perquè no constitueix cap perill per a la societat ( no hi ha societat ), en un sistema retribucionista encara que no hi hagi societat hauríem d’anar allà i encadenar-lo a una palmera i marxar. És independent de que hi hagi societat o que aquell home sigui un perill, simplement hem de donar compliment a l’ideal de justícia: qui la fa la paga! L’explicació que us he donat és molt simple i podríem passar-nos un curs de teoria del dret parlant d’això, amb moltíssims matisos com per exemple els crims passionals (no la violència de gènere que és diferent), el qui mata per gelos era un perill només per al mort o morta.
La qüestió interessant és que avui a Espanya estem aplicant un sistema finalista i s’alcen veus demanant la cadena perpètua i les consciències de l’esquerra políticament correcte no permeten tant sols plantejar que s’escolti els ciutadans. No hi estic d’acord! Cal plantejar obertament una consulta i resoldre aquesta situació des d’un punt de vista estrictament democràtic! Des de quan ens fa por la democràcia?
Tot i això votaria per finalisme....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada