El perquè de tot plegat

(Article publicat a HORA NOVA el 14 de gener)

El govern tripartit de la ciutat ha estat capaç de culminar el seu segon procés de pressupost amb èxit notable. Aquesta és la situació que hauria de ser norma habitual. Certament ha estat difícil, llarg i laboriós com tothom ha pogut observar als mitjans o directament ha constatat de pròpia veu amb els polítics locals. Figueres, tampoc no és tant gran!

Ja em permetreu que enfoqui aquest article en clau de primer secretari dels socialistes figuerencs. El procés que ara acabem requereix una profunda reflexió que forçosament passa per recordar d’entrada quina mena de govern hi ha en aquests moments a la ciutat i com es va originar. El govern neix tres mesos després d’unes eleccions en què el PSC va patir una derrota severa i que van donar un resultat que va permetre, inicialment, a CiU governar amb una escassa minoria de 7 regidors sobre un total de 21. És a dir, molt lluny de la majoria absoluta. Per tant es va format un govern molt dèbil, totalment incapaç i incapacitat de tirar endavant cap projecte sense el suport d’ERC o del PSC. Dos partits que fins i tot tenien capacitat de proposar una alternativa (només sobre el paper, vistes les circumstàncies). En els 4 mesos que varen anar des del maig fins al setembre no es va poder constituir un govern majoritari nacionalista en no trobar CiU i ERC suficients punts de complicitat en els seus projectes. Val a dir, ara que ha transcorregut un cert temps, que tampoc no comprenc com ERC no va aconseguir disposar de l’alcaldia i governar amb l’únic regidor d’IC i sense incorporar el PSC al govern. L’opció era factible i possible.

La qüestió, doncs, es va resoldre finalment amb l’entrada al cartipàs del PSC. Literalment la nostra presència al govern permet a CiU i al PSC desenvolupar els respectius programes de govern fins a on són comuns i no divergents. Aquesta situació es va visualitzar amb la creació de la figura d’un sol tinent d’alcalde per al PSC. Admeto que el pas del temps i algunes actuacions poden haver diluït aquesta intenció, tant pel pes institucional de la mateixa figura de l’Alcalde com per l’innegable respecte que el PSC té per la seva figura. Però el cas és que les condicions de l’acord són molt clares. Un acord del qual el PSC no s’ha mogut mai i CiU, per contra, en alguna ocasió, potser sí.

És cert que en la formació del govern hi va influir l’afinitat generacional, però no cal oblidar que també hi ha qüestions ideològiques que pesen i que s’han notat en el moment de fer el pressupost; que n’és de difícil fer números en temps de crisi! És ben clar que l’objectiu de benestar i progrés a la ciutat el tenim tots però les receptes són diferents. Son diferents els partits, que responen a sectors socials i sensibilitats diferents, i això es nota a l’hora de confegir un pressupost que en aquestes circumstàncies de crisi difícilment pot satisfer-nos cent per cent a tots. Els socialistes estem molt contents amb el resultat de les inversions contingudes al pressupost: Caputxins, adquisició de locals per a centres cívics, inversió a Marca de l’Ham i Centre Històric, redacció del projecte d’una nova biblioteca i arxiu, inversió a l’actual biblioteca Fages o l’aposta per aprofundir amb la gestió pública de l’aigua (realitzant en els propers anys una forta inversió de millora de la xarxa). No ho estem tant amb la despesa en la que la regidoria de cultura (excepte CCC’09) ha sofert una retallada difícil. Tot i això és innegable l’austeritat aplicada per exemple en la supressió del Parc i Bus o en la renúncia a certs càrrecs de confiança. Al final, malgrat tot, acord i unitat de criteri per al progrés i la cohesió de la ciutat.

Al final els socialistes estem aquí per treballar i assegurar 4 anys de gestió eficaç i de govern sòlid, preservant-lo dels vaivens polítics de la nostra ciutat, tant clàssics i tant divertits per a opinadors i tertulians, però que tant mal han fet històricament a la nostra ciutat.Som aquí per treballar i assegurar la connexió al TGV, per a tirar endavant l’any de la cultura catalana, per a revolucionar les polítiques de les dones, per assegurar que les empreses públiques facin una bona feina, per a permetre un clima assossegat en el que es donin les condicions per a la creació de riquesa i llocs de treball des del sector privat, per transformar la ciutat amb dos projectes de llei de barris, la ciutat del cavall i per a la propera iniciativa relativa al barri de San Joan. Amb els socialistes al govern tot això serà possible a més a més del que els socis decideixin fer.

Com he dit més amunt, hi ha diferències ideològiques profundes (per exemple la gestió de l’aigua) que afloren en la negociació del pressupost i que lògicament generen tensions i nervis que s’han de temperar si afloren. La ciutat no es mereix una minoria dèbil i inoperant. El preu seria el benestar i el progrés de Figueres. Per aquest motiu nosaltres mai no hem pensat en anar-nos-en i desentendre’ns dels problemes del dia a dia. Els nostres compromisos són amb la ciutat. Considero que CiU ha fet bé en no deixar-se portar pels “nervis” derivats d’una negociació dura, ho ha estat i molt, però negociació franca i transparent al cap i al fi. De retrets des del PSC també en podríem fer molts, no tindrien sentit ni serien constructius. No és el nostre estil ni la nostra manera de fer política, la política com l’exercici del debat però també del consens. De til·la n’hem presa molta, però la responsabilitat amb els Figuerencs i les Figuerenques ens pesa molt.