dimecres, 28 d’octubre del 2009
dijous, 22 d’octubre del 2009
Brrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr
Fa molts dies que no escric al bloc; en part perquè hi ha hagut esdeveniments feliços, com el naixement del meu fill Pere, i en part, perquè hi ha dies que un està fins al clatell de tot plegat veient com està el pati.
Sovint acabo preguntant-me que faig aquí. No és per menys! És per descoratjar qualsevol viure enmig del bombardeig mediàtic que suposen el Cas Millet, la imputació de Maria Antònia Munar en el cas "Can Domenge", la trama Gürtel... o veure l’ajuntament d'El Egido escorcollat i la seva plana major, inclosos els funcionaris, tancats a la cangrí, o saber que el 10 % dels diputats del parlament balear estan sota sospita... Tampoc no hi ajuden els "Ciudadanos" barallant-se per veure qui cobra més, o descobrir CDC cobrant d’en Millet, o que també el PI havia rebut del mateix "senyor".
I enmig de tot això, la complicada vida "real" de la gent del carrer, amb els EROs campant per tot arreu. Per cert: vau veure el programa de 30’ sobre Badia del Vallès? Sabeu com es viu en algun barri de Figueres, o de Barcelona, o de Perpinyà?
És clar que necessitem aire, necessitem que tot funcioni, necessitem posar ordre i foragitar els que només miren pels seus propis interessos, ja siguin polítics o crematístics.
Necessitem creure en el nostre país. Necessitem que els ciutadans i les ciutadanes s’estimin els seus polítics pels seus mèrits i això avui és una fal·làcia mentre no foragitem la deshonestedat, la falsedat i la manca d’escrúpols. Sinó: Itàlia! I aquí sí que jo, amics i amigues, baixo del tren!
Sovint acabo preguntant-me que faig aquí. No és per menys! És per descoratjar qualsevol viure enmig del bombardeig mediàtic que suposen el Cas Millet, la imputació de Maria Antònia Munar en el cas "Can Domenge", la trama Gürtel... o veure l’ajuntament d'El Egido escorcollat i la seva plana major, inclosos els funcionaris, tancats a la cangrí, o saber que el 10 % dels diputats del parlament balear estan sota sospita... Tampoc no hi ajuden els "Ciudadanos" barallant-se per veure qui cobra més, o descobrir CDC cobrant d’en Millet, o que també el PI havia rebut del mateix "senyor".
I enmig de tot això, la complicada vida "real" de la gent del carrer, amb els EROs campant per tot arreu. Per cert: vau veure el programa de 30’ sobre Badia del Vallès? Sabeu com es viu en algun barri de Figueres, o de Barcelona, o de Perpinyà?
És clar que necessitem aire, necessitem que tot funcioni, necessitem posar ordre i foragitar els que només miren pels seus propis interessos, ja siguin polítics o crematístics.
Necessitem creure en el nostre país. Necessitem que els ciutadans i les ciutadanes s’estimin els seus polítics pels seus mèrits i això avui és una fal·làcia mentre no foragitem la deshonestedat, la falsedat i la manca d’escrúpols. Sinó: Itàlia! I aquí sí que jo, amics i amigues, baixo del tren!
divendres, 16 d’octubre del 2009
Presentació de '7 històries i 1 ciutat'
diumenge, 20 de setembre del 2009
Una mà renta l'altra i les dues la cara....
Aquesta frase me la va etzibar un celebrat polític en actiu, no del meu partit però això tant se val. La qüestió és que llegint sobre “l’affaire Millet” em venen ganes d’oblidar-me de tot el que he estudiat a la facultat: penal, penitenciari, filosofia del dret, un seguit de coses que ens han portat a ser civilitzats i limitar-nos a tancar gent a la presó.
A la facultat també ens donaven història del dret i havia algun càstig que potser hauríem de recuperar; coneixeu aquella dita tant catalana que diu “li van passar el gat per l’esquena”? Doncs això es practicava l’edat mitjana amb certa desimboltura, consistia en immobilitzar el subjecte passiu en qüestió (posem per exemple un pope de la cultura catalana i barcelonina que ha robat tot el que ha pogut i més, com en Millet) i estacar-li el subjecte actiu (un gat ben esquerp i malcuat, si és possible negre i d’aquells de 4 o 5 quilos) a l’esquena de manera que les potes del davant i del darrera queden lliures i llavors es procedia a maltractar el gat. Sembla ser que era opcional clavar-li clatellots al subjecte passiu (en el nostre cas el pope del palau de la música). Com que som gent civilitzada i hem estudiat alguna cosa no ho farem això, ni ho pensarem. Déu nos en guard!
Anem a coses serioses, aquesta tropa ens pren a tots per imbècils, en Millet, no en tinc cap dubte vist el que ha fet, però després de la vergonyant declaració portada al jutjat i convenientment publicada als mitjans veig que el company Pau Molins també. Quina manera més barroera de buscar atenuants per al judici. Algú es pensa que si no se l’hagués enxampat hauria confessat? Algú creu que darrera la redacció de declaració autoinculpatòria no hi ha un lletrat? Això que han fet és fotre’s de la virolla home!
Llegia ahir que la Societat civil barcelonina i catalana (allò que abans era la burgesia) voldria que es rentés la roba bruta a casa. Ja ho veieu: carteta autoinculpatòria amb placet "ràvula" i els compis de sobre la Via Augusta vetllant perquè res se sàpiga, a veure si tot queda en un escandalet de res.
Us deia el tema de la mà perquè resulta que la carteta lletrada és fullaraca i l’home ha robat (presumptament perquè això no ho ha reconegut) 12 milions o més i són a Suïssa. Vull dir que aquesta gent tant significada, tant exemplar i els seus exemplars advocats ens prenen a tots per cretins integrals. Ja és el darrer que després de la confessió es descobreixi que el llatrocini és encara més gran.
Em recomanen la lectura de l’oasi Català d’en Pere Cullel i l’Andreu Farràs, jo hi afegeixo “Els Catalans de Franco” de l’Ignasi Riera. Llegiu veureu que a Catalunya, i en Millet n’és un exemple, hi ha famílies que no s’han mogut del poder des de principis del XX.
El dia que algú em torni a dir que una ma renta l’altre i les dues la cara, em pensaré que està xalat o bé que xuca!
A algú li sona l’affaire Renda Catalana? No poso noms però no vull que un lladregot de “tres al quarto” i el seu advocat medrat a l’empara del “règim” es fotin de mi a la meva cara i es pentinin els impostos i la paciència dels que no vivim a sobre la Via Augusta!
I el jutge d’instrucció? Ja em perdonarà però algú li hauria de recordar perquè serveix la presó preventiva...he vist tancar gent per robar per menjar i aquí ja veieu! Deixem-nos de subterfugis legals no serveix només per evitar fugues....
I a veure si posem algun control que ja toca!
Viva Zapata!
A la facultat també ens donaven història del dret i havia algun càstig que potser hauríem de recuperar; coneixeu aquella dita tant catalana que diu “li van passar el gat per l’esquena”? Doncs això es practicava l’edat mitjana amb certa desimboltura, consistia en immobilitzar el subjecte passiu en qüestió (posem per exemple un pope de la cultura catalana i barcelonina que ha robat tot el que ha pogut i més, com en Millet) i estacar-li el subjecte actiu (un gat ben esquerp i malcuat, si és possible negre i d’aquells de 4 o 5 quilos) a l’esquena de manera que les potes del davant i del darrera queden lliures i llavors es procedia a maltractar el gat. Sembla ser que era opcional clavar-li clatellots al subjecte passiu (en el nostre cas el pope del palau de la música). Com que som gent civilitzada i hem estudiat alguna cosa no ho farem això, ni ho pensarem. Déu nos en guard!
Anem a coses serioses, aquesta tropa ens pren a tots per imbècils, en Millet, no en tinc cap dubte vist el que ha fet, però després de la vergonyant declaració portada al jutjat i convenientment publicada als mitjans veig que el company Pau Molins també. Quina manera més barroera de buscar atenuants per al judici. Algú es pensa que si no se l’hagués enxampat hauria confessat? Algú creu que darrera la redacció de declaració autoinculpatòria no hi ha un lletrat? Això que han fet és fotre’s de la virolla home!
Llegia ahir que la Societat civil barcelonina i catalana (allò que abans era la burgesia) voldria que es rentés la roba bruta a casa. Ja ho veieu: carteta autoinculpatòria amb placet "ràvula" i els compis de sobre la Via Augusta vetllant perquè res se sàpiga, a veure si tot queda en un escandalet de res.
Us deia el tema de la mà perquè resulta que la carteta lletrada és fullaraca i l’home ha robat (presumptament perquè això no ho ha reconegut) 12 milions o més i són a Suïssa. Vull dir que aquesta gent tant significada, tant exemplar i els seus exemplars advocats ens prenen a tots per cretins integrals. Ja és el darrer que després de la confessió es descobreixi que el llatrocini és encara més gran.
Em recomanen la lectura de l’oasi Català d’en Pere Cullel i l’Andreu Farràs, jo hi afegeixo “Els Catalans de Franco” de l’Ignasi Riera. Llegiu veureu que a Catalunya, i en Millet n’és un exemple, hi ha famílies que no s’han mogut del poder des de principis del XX.
El dia que algú em torni a dir que una ma renta l’altre i les dues la cara, em pensaré que està xalat o bé que xuca!
A algú li sona l’affaire Renda Catalana? No poso noms però no vull que un lladregot de “tres al quarto” i el seu advocat medrat a l’empara del “règim” es fotin de mi a la meva cara i es pentinin els impostos i la paciència dels que no vivim a sobre la Via Augusta!
I el jutge d’instrucció? Ja em perdonarà però algú li hauria de recordar perquè serveix la presó preventiva...he vist tancar gent per robar per menjar i aquí ja veieu! Deixem-nos de subterfugis legals no serveix només per evitar fugues....
I a veure si posem algun control que ja toca!
Viva Zapata!
dilluns, 14 de setembre del 2009
Diada reivindicativa
Avui és un dia de reivindicació, no de celebració. Catalunya, abans de l'11 de setembre, era un país amb estat propi que ens van prendre.divendres, 21 d’agost del 2009
Una setmana de 9 dies
La darrera setmana he exercit d’alcalde accidental de la ciutat perquè el titular de l'alcaldia és de vacances. D'entrada, he de dir que és una experiència (que en el moment d’escriure aquestes línies no he enllestit encara) molt interessant com a figuerenc i com a polític. Val a dir que, a Figueres, el pacte de govern funciona amb plena normalitat ja sigui amb algú de CiU al capdavant o amb algú del PSC: el govern no s’atura. Aquesta normalitat, a hores d’ara, encara no s’ha acabat de pair del tot: velles i tronades reticències la volen mantenir com un fet excepcional. El cas, però, és que en els darrers temps s’ha operat un canvi generacional, de mentalitat, marcat per l’actitud i la percepció de la realitat, en què la política es veu d’una altra manera; tots tenim clar -i jo el primer- que sense estabilitat no hi ha futur i que tirar-se els plats pel cap, només servirà per continuar allargant distàncies amb Girona i incrementar el perill de quedar per darrere de Lloret, Blanes o Olot.
Aquesta setmana, per exemple, ha quedat marcada a l’agenda una entrevista en la qual he deixat clara la posició dels socialistes en relació amb l’ús de terrenys públics per a un equipament privat, i en la qual he reconegut que els ingressos estan baixant i que cal començar a pensar a escometre el finançament local d’una vegada per totes.
Entre les actuacions del dia a dia, voldria destacar la conversa amb ADIF per exigir una explicació sobre el tall dels passos a nivell; una exigència feta des de la cordialitat, però amb la fermesa de qui sap, tant ADIF com nosaltres, que cal aspirar a la retirada dels passos a nivell d’una vegada.
El dimecres va estar marcat per la visita a les obres del FEIL (Pla Zapatero), una iniciativa del govern espanyol que ens ha deixat més de 7.000.000,00 € en inversions, i algun lloc de treball; tot i que haurien d’haver estat més, atès l’esperit de la iniciativa estatal, aquesta intervenció deixarà Figueres endreçada després de dèficits constats. Per cert: impressionant l’obra de la plaça Tramuntana per l’enorme paciència i civisme que estan demostrant els veïns, els usuaris del CAP i del Museu Dalí. Espero que ben aviat l’esvelta figura de la tramuntana, esculpida per figuerenc Llorenç Cairó, torni al lloc que li correspon. Impressionants són també les obres de la nova piscina descoberta de Figueres. Aquí us vull fer una confessió: estem negociant un sistema sostenible, a partir de plaques solars, per escalfar l’aigua i possibilitar que la piscina només estigui tancada tres mesos a l'any!
Més coses com a Alcalde accidental: divendres (avui) visita oficial al Museu de la Tècnica de l’Empordà. Fa temps que la ciutat ho devia als seus responsables si tenim en compte tot el que el Museu està aportant a la ciutat: Déu n’hi do els recursos, temps i dedicació que la Margarita Pierre i en Pere Padrosa han esmerçat en el Museu. Iniciatives com aquestes són les que donen marca de qualitat a una ciutat com la nostra, i l’ajuden a tenir futur.
Això és el que modestament vull aportar: futur i esperança, mirar endavant i tornar a estar orgullosos de la nostra ciutat, i que d’aquí deu anys, o quinze si cal, no sentim més allò que Girona és millor. El canvi és al nostre abast.
Segurament hi ha més coses a explicar, però m’allargaria massa i el que convé és que les coses es notin, no només que s’expliquin. Potser per això, a Figueres caldrà que comencem a pensar a fer més setmanes de nou dies, si cal, per aprofitar millor el temps.
Aquesta setmana, per exemple, ha quedat marcada a l’agenda una entrevista en la qual he deixat clara la posició dels socialistes en relació amb l’ús de terrenys públics per a un equipament privat, i en la qual he reconegut que els ingressos estan baixant i que cal començar a pensar a escometre el finançament local d’una vegada per totes.
Entre les actuacions del dia a dia, voldria destacar la conversa amb ADIF per exigir una explicació sobre el tall dels passos a nivell; una exigència feta des de la cordialitat, però amb la fermesa de qui sap, tant ADIF com nosaltres, que cal aspirar a la retirada dels passos a nivell d’una vegada.
El dimecres va estar marcat per la visita a les obres del FEIL (Pla Zapatero), una iniciativa del govern espanyol que ens ha deixat més de 7.000.000,00 € en inversions, i algun lloc de treball; tot i que haurien d’haver estat més, atès l’esperit de la iniciativa estatal, aquesta intervenció deixarà Figueres endreçada després de dèficits constats. Per cert: impressionant l’obra de la plaça Tramuntana per l’enorme paciència i civisme que estan demostrant els veïns, els usuaris del CAP i del Museu Dalí. Espero que ben aviat l’esvelta figura de la tramuntana, esculpida per figuerenc Llorenç Cairó, torni al lloc que li correspon. Impressionants són també les obres de la nova piscina descoberta de Figueres. Aquí us vull fer una confessió: estem negociant un sistema sostenible, a partir de plaques solars, per escalfar l’aigua i possibilitar que la piscina només estigui tancada tres mesos a l'any!
Més coses com a Alcalde accidental: divendres (avui) visita oficial al Museu de la Tècnica de l’Empordà. Fa temps que la ciutat ho devia als seus responsables si tenim en compte tot el que el Museu està aportant a la ciutat: Déu n’hi do els recursos, temps i dedicació que la Margarita Pierre i en Pere Padrosa han esmerçat en el Museu. Iniciatives com aquestes són les que donen marca de qualitat a una ciutat com la nostra, i l’ajuden a tenir futur.
Això és el que modestament vull aportar: futur i esperança, mirar endavant i tornar a estar orgullosos de la nostra ciutat, i que d’aquí deu anys, o quinze si cal, no sentim més allò que Girona és millor. El canvi és al nostre abast.
Segurament hi ha més coses a explicar, però m’allargaria massa i el que convé és que les coses es notin, no només que s’expliquin. Potser per això, a Figueres caldrà que comencem a pensar a fer més setmanes de nou dies, si cal, per aprofitar millor el temps.
dilluns, 17 d’agost del 2009
Graffiti i joves al mE
Hem inaugurat l'exposició "Graffiti: 25 anys al carrer", al Museu de l'Empordà, amb una munió de joves que han 'ocupat' l'equipament. Treballem per a potenciar aquesta fórmula joves + cultura = futur.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)