Fa molts dies que no escric al bloc; en part perquè hi ha hagut esdeveniments feliços, com el naixement del meu fill Pere, i en part, perquè hi ha dies que un està fins al clatell de tot plegat veient com està el pati.
Sovint acabo preguntant-me que faig aquí. No és per menys! És per descoratjar qualsevol viure enmig del bombardeig mediàtic que suposen el Cas Millet, la imputació de Maria Antònia Munar en el cas "Can Domenge", la trama Gürtel... o veure l’ajuntament d'El Egido escorcollat i la seva plana major, inclosos els funcionaris, tancats a la cangrí, o saber que el 10 % dels diputats del parlament balear estan sota sospita... Tampoc no hi ajuden els "Ciudadanos" barallant-se per veure qui cobra més, o descobrir CDC cobrant d’en Millet, o que també el PI havia rebut del mateix "senyor".
I enmig de tot això, la complicada vida "real" de la gent del carrer, amb els EROs campant per tot arreu. Per cert: vau veure el programa de 30’ sobre Badia del Vallès? Sabeu com es viu en algun barri de Figueres, o de Barcelona, o de Perpinyà?
És clar que necessitem aire, necessitem que tot funcioni, necessitem posar ordre i foragitar els que només miren pels seus propis interessos, ja siguin polítics o crematístics.
Necessitem creure en el nostre país. Necessitem que els ciutadans i les ciutadanes s’estimin els seus polítics pels seus mèrits i això avui és una fal·làcia mentre no foragitem la deshonestedat, la falsedat i la manca d’escrúpols. Sinó: Itàlia! I aquí sí que jo, amics i amigues, baixo del tren!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada