Primàries al PSC

Des que els socialistes vam implantar que el primer secretari /a s’escolliria per primàries, hem anat seguint aquest sistema, que millora de forma substancial la qualitat democràtica de l’organització i permet que les veus discordants amb la línia oficial tinguin presència; en definitiva, possibiliten remoure el partit i les seves estructures.

Ara estem davant unes noves primàries al PSC entre  Miquel Iceta i Núria Parlon. De tots és sabuda la meva preferència per fer del partit una cosa més dinàmica i més propera a la gent. Em sembla, doncs, que la Núria pot ser un bon revulsiu per a atreure gent que a priori ens veu clavats i poc d’esquerres, però també és cert que l’experiència d’en Miquel aquests dos anys ha servit per a aturar un procés de devastació que semblava no tenir fi i ha aconseguit clavar un 15 % dels votants que, no ens enganyem, però,  té un perfil molt envellit i poc donat a canvis.

És hora doncs d’encoratjar ambdós candidats per tal que arribin a un acord i que així puguem disposar del millor del partit per al futur. Si ho fem així tindrem un avenir molt millor del que els nostres adversaris creuen i, sobretot, els catalans i les catalanes tindran una organització política en la qual emmirallar-se i que vetllarà per tothom.

I sinó,  primàries; però sempre sumant i mai dividint.