diumenge, 4 de maig de 2014

Dies de silenci

Els darrers dies hem assistit a l’enèsima bronca dels socialistes gironins. Hi ha gent que em pregunta: “tu ets dels “catalanistes” o dels “altres”? “Això quan no em situen directament amb els “altres”. La qüestió em resulta especialment difícil perquè he estat socialista amb l’Obiols, amb en Maragall, amb en Montilla i ho sóc amb en Navarro; llavors, no sé qui són ben bé els ”altres”. El que tinc clar és que a Figueres el Grup municipal socialista ha votat a favor de totes les propostes relatives a la consulta, a la defensa del català, a la pertinença a l’AMI o a penjar estelades, sovint qüestions rebutjades per CiU a la ciutat. Per tant, no accepto de cap de les maneres que companys del PSC gosin donar-me ni una sola lliçó de catalanitat o catalanisme.

El problema rau en la voluntat de molts ex del PSC d’instrumentalitzar el catalanisme per tal de conservar una quota de poder dins el partit per mantenir la cadira. Si realment fos una qüestió de catalanisme, som majoria els que hauríem d’haver rebut una trucada per tal de fer sentir la veu dins el partit i no ha estat així, al contrari, se’ns estigmatitza i se’ns titlla de mals catalans o de xarnegos dins el mateix partit. Crec que aquesta actitud realment ens fa mal electoralment i mostra una divisió sagnant. Qui ens votarà si no som capaços ni de governar-nos a nosaltres mateixos? 

Per a quedi ben clar: algú creu que els socialistes figuerencs no volem la consulta i no volem el millor per al nostre país? Només hem de veure les actes dels plens. 

És possible que després de les eleccions europees el PSC hagi de fer un congrés extraordinari i decidir sobre la direcció i sobre el futur del PSC. Jo hi seré i defensaré la consulta i el federalisme però, sobretot, treballaré per tal que hi hagi un lideratge fort i inclusiu. 

Una cosa més: necessitem un partit demòcrata en el qual les persones acatin el que es voti i no exigeixin quotes adduint representar un grau de catalanitat més intens que el d'altres.

2 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Hace años que me lo pregunto, pero en los últimos tiempos me interpela con más asiduidad: ¿es compatible la catalanidad, la castellanidad o la murcianidad con el socialismo? Yo entiendo que no, porque ser socialista es, por encima de todo, un sentimiento de pertenencia a la clase trabajadora, independientemente de dónde se haya nacido o se viva. Que alguien se sienta orgulloso de ser catalán tiene el mismo valor que sentirlo por ser de Badajoz.

    ResponElimina