Em sap greu, però aquest cop no puc fer la conyeta d'explicar-vos l'ofici solemne del 29 de juny, dia de Sant Pere, com ho vaig fer a “Ofici solemne” i a “Ofici solemne II”. Des que sóc regidor, ja fa 6 anys, cada vegada hi he vist coses que feien prou riure, i que, en el fons, deslluïen una cerimònia prou important per als creients.
Aquesta vegada no ho puc fer perquè he decidit no assistir-hi. Haig de confessar-vos que ja fa temps que dubtava de la conveniència de tenir un acte religiós com a eix central de la festa major o de les fires i festes de Santa Creu.
Pels volts del 14 d’abril, vaig anar a sopar amb una bona colla de republicans, catalanistes, comunistes i algun anarquista de la comarca entre els quals destacaven dos oradors. Aquests dos varen fer una petita xerrada sobre els valors republicans. Del discurs d'un d'ells cal destacar el repàs dels teòrics que manifesten que la vertadera república en la qual tots els homes i totes les dones són iguals no és tal fins que l'estat i tots els seus nivells administratius són estrictament laics, és a dir, que la religió queda per a l'esfera més íntima i no hi ha reconeixement a cap religió per part de l'estat. Així l'estat situa a l’home com a centre únic de la seva construcció.
L'altre eix és la proscripció de tot el que són els privilegis davant dels tribunals, amb l'obligatori adveniment dels jurats populars. Això, en un estat modern i republicà, es tradueix en la desaparició dels tribunals d'excepció que judiquen per raó de matèria, com actualment fa l'Audiència Nacional o bé la de les prerrogatives de què gaudeixen els aforats (parlamentaris), que només poden ser investigats i judicats pel Tribunal Suprem o els Tribunals Superiors de Justícia de les C. Autònomes.
Com comprendreu, difícilment puc fer res en el tema dels privilegis judicials, però sí en la qüestió de la laïcitat de l’estat o, més modestament en aquest cas, del Govern municipal. El que puc fer és no assistir a l'acte religiós i demanar que en futurs anys quedi en una esfera privada per a qui tingui interès a assistir-hi. Entenc que em podeu dir que el PSC disposa de 5 regidors que ben fàcilment podrien intentar corregir una qüestió com aquesta: és cert, però crec que les coses s'han de parlar i reflexionar. De moment està bé proclamar el desig que la nostra sigui una ciutat en què tots siguem iguals en el millor sentit republicà de la paraula.
D'altra part, tampoc no em costa respectar la convicció de cadascun (tot i que m'imagino que si fos un creient aplicat em molestaria molt veure gent combregar un cop a l'any) i assumir que la tradició pesa i que també és important.
Tot i això, vull remarcar que una cosa és la tradició d'un dia festiu i l'altra, actuar positivament des de l'administració municipal en favor d'un o altre credo religiós... Això ja són, però, figues d'un altre paner.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada