dilluns, 4 de maig del 2009

Amb un 5 pelat no n'hi ha

No acostumo a fer servir el bloc per parlar de qüestions municipals, però avui m’ho penso permetre.

Sembla que en un termini de temps breu, potser tres setmanes, podré presentar el projecte de xarxa wifi per a la ciutat. Tenint en compte que hi vaig al darrere des que vàrem entrar al govern, serà tot un èxit de velocitat, però més val tard que mai. Però, tot això quan ha de començar a funcionar? Fins a la tardor, nanai.

El cas és que haver-ho aconseguit em fa content per dues raons: la primera és que ho portàvem al programa electoral com a embarretinament personal meu; l’altra és que ja és hora de veure si comencem a avançar de veritat cobrint les legítimes exigències de tots i totes.

Això d’avançar de veritat és una cosa que em té seriosament preocupat. Crec que des d’un govern tan fort hem de ser capaços de fer alguna cosa més, accions que ens situïn en una posició capdavantera al nostre entorn (tot i que el wifi ja no sé si ho és). Accions que facin que la ciutat sigui atractiva per a tothom (en aquest cas que es pugui treballar amb un portàtil des del carrer, que es pugui conèixer els entorns el museu des del mòbil i força més coses... i tot , de gorra!)

Aquestes qüestions, una bona política de promoció empresarial, una bona temporada de teatre (o tantes altres coses!) poden fer que tots nosaltres tinguem les oportunitats que exigim que ens doni la ciutat i que són les que, al final, la posaran a l’imaginari de tots nosaltres com hi és Girona en aquest moment. El que sento per Girona és enveja sana, però també consciència d’equilibri... Sé que en força coses no podem competir, però en d’altres, SÍ!!!

Al final, als polítics ens heu d’exigir el màxim! No n’hi ha prou d’asfaltar carrers o que tot sigui net (això és obligat, només faltaria!). O algú creu que Girona ens agrada tant i funciona tan bé perquè els carrers son asfaltats? No fotem!

En definitiva, vull proposar un model de ciutat, segur que compartit amb tothom, en el qual tots i totes podrem realitzar-nos amb plenitud. Segur que portarà feina, però sóc aquí per a això. No hi vull ser només per tapar l’expedient i que tot sigui net: passo! En 6 mesos el tindreu...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada