diumenge, 9 de setembre de 2007

De política i vi

Ja hem iniciat el mes de setembre i per tant allò que ens agrada tant dir: hem iniciat el curs, en aquest cas el polític. La primera conseqüència és que s’han acabat els 100 dies famosos que tot govern ha de tenir quan comença, això no vol dir que demà l’oposició socialista baixi a les trinxeres i practiqui aquella cosa tant apreciada per l’anterior oposició figuerenca (almenys la que jo conec ) de “foc a discreció”.Ha estat una setmana intensa tant per actes com per la celebració d’un ple molt interessant. Pel que fa a la nostra intervenció, podeu adonar-vos de quines son les línies que pretenem donar a la nostra actuació, serem constructius, no creiem en fer la guitza constantment, som un partit vocació i experiència de govern. Un sol exemple del que estem orgullosos, en el tema de la ciutat dels detalls, el govern, republicans i comunista havien oblidat incloure entre els membres de la comissió representants de les associacions de discapacitats amb presència a la nostra ciutat i en canvi s’hi havia inclòs tot un seguit de persones amb interès en el tema però no amb greus necessitats personals. El grup socialista va demanar la inclusió de MIFAS, ALTEM i ONCE. Com tots sabeu la proposta es va acceptar, aquesta serà doncs l’oposició que ens agradaria practicar, al servei de les persones i de la ciutat, sense sectarisme, amb tranquil·litat i mirant endavant que és el que convé. Més claus en relació a la ciutat dels detalls: la política urbanística ha de mirar per a les persones, ha de pretendre la democratització de l’espai urbà, això és: espais nets, convivència, supressió de barreres, endreça, espais silenciosos, carrils bici, reducció de trànsit rodat, en definitiva cal dirigir-nos a un espai urbà que ens faci sentir la nostra ciutat com el menjador de casa. En aquest sentit us recomano la lectura de “LA CIUDAD CONQUISTADA”, Jordi Borja, Alianza Editorial.

Més coses, el Ple, va ser interessant constatar l’actitud d’en Francesc Canet i en Richard Elelman en relació als Socialistes, per un moment em va semblar que s’equivoquen sobre qui és el rival, l’atac va ser desmesurat en relació al molí de l’Anguila. Per part d’en Canet penso que innecessari però a fi de comptes coherent en quan va manifestar el que ha dit sempre. Per part d’en Richard, va ser molt dur sentir-lo dir que havia costat tres milions d’euros, no sé si és un mentider o està desinformat, tot és prou greu i lamentable. Agraeixo la intervenció de l’Alcalde aclarint que el cost ha estat d’1,7 milions d’euros dels quals 900.000,00 € han estat subvencionats. Des d’aquí demano calma als ecosocialistes, cal pensar en la ciutat i deixar de fer castells de focs . Altra qüestió és la nota de color del senyor Borrego en relació a l’homenatge a n’en Xirinachs, comparteixo que hi ha un acte reprovable a la seva vida però també fou una persona compromesa amb el nostre país. No podem jutjar una vida només per un instant i menys amb l’herència que alguns porten a sobre.

Un acte molt important, la inauguració de la fira del vi, un esdeveniment ja tradicional en aquestes dates, on sempre coincideix el millor de la comarca i de fora, aquest any amb un pregoner de luxe, en Josep Roca, sommelier del celler de Can Roca, que ens va fer un pregó excepcional en el que va retratar l’Empordà i la nostra ciutat. Comparteixo amb ell l’admiració per Can Duran i sobretot per en Jaume Subiròs, al meu entendre un dels referents de la nostra comarca i la nostra ciutat, una persona d’aquelles que sempre està en l’excel·lència a la que es bo escoltar sempre. No us oblideu mai d’escoltar les persones que destaquen en el seu àmbit, sempre tenen coses a dir per al global. De la fira del vi no us puc dir res que no sabeu, és un aconteixement que m’apassiona, com m’apassiona el creixement en qualitat que han experimentat els nostres cellers, tot fet amb l’enorme esforç dels seus propietaris. Ho conec de prop, primer com a pagès i llavors pel treball que vaig fer a l’antiga Cooperativa Ricardell, treball de peó, res més. Vagi doncs per endavant la meva felicitació a tots els productors i pagesos.

Ahir també es va inaugurar el Centre Cultural Molí de l’Anguila, una obra emblemàtica de l’Alcalde Armangué, que no ens cansarem de reivindicar com un èxit. Personalment no vaig poder assistir a la inauguració però si que ho van fer Isabel Pineda i el mateix Armangué, principals artífexs. Aquest equipament posa fi a les històriques mancances que han tingut les tres entitats que hi tenen la seva seu, Castellers, Geganters i Casa de Andalucía, això és fer política construir un mon millor.

Com veieu una setmana plena d’activitat política i ciutadana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada